Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Sóller
Rima
Assonant
Núm de glosa
56
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Diuen que han d’haver menjada
una cortera de sal
per conèixer es natural,
i a mi me basta una uiada.
Agafa es tinter i sa ploma
i escriuràs mon sentiment,
com no te veig de present
res en el món gust me dóna.
Som En Jaume de Na Rotja,
de dins Sóller anomenat.
Tant m’és aplegar un gat
per dins Sóller i per Ciutat
com fer busques de rellotge.
Tradicionari de Mallorca
