Me volia fer beata
i mu mare no ho volgué,
perque, en ’ver tret s’extremer,
una fadrina ja té
sa casera qui la mata.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
1784
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ja és cru, ja és cuit, ja és cremat;
ja és fat, ja és salat, ja és dolç.
Si m’endevines es pols,
venturós seràs, Bernat.
A Valldemossa n’hi ha,
de roses d’Alexandria,
emperò no són com vós,
Sor Tomassa Catalina.
En Pelat i na Pelada
sempre van ben encollats;
pareixen enamorats
que comencen s’escarada.
Tradicionari de Mallorca
