Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.
En es lloc de Bendinat
tenen un ruc
que no s’és mort,
no l’han donat,
no l’han robat
ni l’han venut,
i ara no tenen es ruc.
¿Què s’és fet d’es ruc?
Ha tornat ase.