Me ric d’es batle i d’es saig
i de tot s’ajuntament,
i d’es frares d’es convent,
i de’s capellans, un raig.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
201
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un meló de mare morta
ja no té es gust natural,
i perque n’hi pren igual
d’aquella boira mortal
que s’aixeca a s’Arenal
i s’assola a dins l’Horta.
Així com han fet soldats
haguessen fetes soldades,
ses que estan enamorades
`nirien acompanyades
amb sos seus enamorats.
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
Tradicionari de Mallorca
