Tonina estimada,
es sol ja és sortit;
volta sa flassada,
botarem d’es llit,
que es budells desitgen
bones berenades:
treu ses ensaimades
i es gall rostit.
Aleix, serva la doctrina,
que bo és es camí que has pres;
sàpies que la Sabina,
la teva esposa, verge és.
Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.