Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà,
i com son pare ho va sebre,
de rabi’ se va matar.
Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
-Som un homo estaranger
que he vengut de la muntanya.
¿Me vols dir aquesta canya
quines habilidats té?
-S’habilidat que ella té
jo la vos diré en tres modos:
per fer paneres i covos
i caeres, si ve bé.