-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1897
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ses al•lotes de Mancor
En Tomeu les fa anar a l’aire,
i jo em pens que una d’Algaire
la pagaria a preu d’or.
Una fadrina, en tenir
devuit anys i no festeja,
jo supòs que malaveja
a rallar amb qualque fadrí.
Na Maria du arracades,
puntes de rixelié;
sa mare diu:-Jo no sé,
tan sols, qui els hi ha comprades.
Tradicionari de Mallorca
