-Un temps érem tan amics,

-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Campanet

Núm de glosa

1897

Volum

III

Altres cançons relacionades

Un clavell dins un pinar,
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
qui de mi se vol burlar?

N’Antonina de Menut,
i llavors sa tavernera,
varen ballar sa primera
a la vuitada de Lluc.

Un dia que feia fred
un homo tengué caguera;
va cagar mitja cortera:
tot va esser caps de gerret.