Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
De rallar amb tu he acabat,
ramellet, i no em sap greu.
Demana’m si tenc res teu,
i tu dóna’m lo que és meu,
i lo que és estat, sia estat!
Si a Valldemossa te’n vas,
ja menjaràs llet molsissa,
però, com es-vel•la missa,
que també la suaràs!