Mira-la, sa remirada:
com camina, venta un peu.
Són molts que l’han festejada,
ben pocs que l’han demanada.
¿Qué és romana que no treu?
Jo no sé com tant de temps
he d’estar sense veure’t;
careta de ramellet,
jo no sé per què no véns!
Oratget de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè es meu estimadet
habita dins sa muntanya.