Mata’m, si m’has de matar:
no em matis amb escopeta;
mata’m amb sa ganiveta;
farem una mort secreta
i ningú se’n temerà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Porreres
Núm de glosa
651
Volum
II
Altres cançons relacionades
Aquesta dona és venguda:
-Daça, daça aquest paper.-
P’es meu negoci anar bé,
n’hauria de tornar muda.
Feren un foc al carrer
amb molta de violència;
per la seva providència,
Sant Pere hi comparegué.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Tradicionari de Mallorca
