M’ho deien i jo no ho creia, però ara ja ho creuré, que un pareier sempre té sa mort darrere s’oreia
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Porreres
165
II
“Bono”, va dir es sedasser quan tengué sa tassa plena; “aquesta i mitja dotzena ja comencen a estar bé”.
Una recordança bona a dins Campos va deixar: un infant i una dona. Ja els mantendrà qui voldrà.
Si jo sabia glosar, una glosada faria, i a s’al•lota li diria que se’n pot anar a colgar.