Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
almanco puc convidar
un germà meu a dinar,
i Ell no, perque no en té.
Pobre de Juan Amer!
Ja en deu passar, de trebai!
Es dilluns se’n va a sa Vall;
fins es dissabte no ve.
Es patró, de baix, cridava:
–Fadrins, arriau triquet!-
Jo deia, baixet baixet:
–Que arriaria d’estret,
si fos en es collaret
d’una que jo festejava!