Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ena!
Si vós no em donàsseu pena,
jo no penaria mai.
Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Has de veure si et vull bé
i si te tenc voluntat:
es matrimoni acabat
tendreu, i no mudaré.