D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Bona estona, gabellins,
pensareu en En Rutina,
que, si ell se determina,
fareu llatra sense brins,
si no deixau es camins
que van quantra la doctrina.
Si n’estic enamorada,
an això no ho negaré:
jo m’he vista, lo meu bé,
d’amor, esser extremunciada.