Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
991
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un nin petit que té espaume,
quan se mor, deu anar al cel;
jo voldria que En Miquel
tornàs aviat de Palma.
Garrida, el bon mariner
sempre pren la part i mitja.
Mon pare amb s’esquena pitja
sa terra a s’aubercoquer.
En Toni anit és vengut
a festejar Na Rotgera;
va respondre aquella veia:
-Mirau aquest oreiut!
Tradicionari de Mallorca
