Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
991
Volum
II
Altres cançons relacionades
A s’ombra de sa figuera,
que hi deu fer de bon estar!
Ja poreu venir a girar
lo que hi ha dalt aquesta era.
Vós deis que em teniu amor,
i jo sols no sé si ho crega:
anau mortal en la brega:
massa ho feis coneixedor!
Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Tradicionari de Mallorca
