Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Rosers i roses
Llucmajor
Assonant
991
II
¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.
Na Tonina-Aina Daixona
diuen que vol En Daixò.
Si té tanta festegera,
me pot festejar a jo.
Aquí és nada una poncella
i es padrí n’està alabat;
dóna tanta claredat
com Sant Antoni Abat
a dins sa seva capella.