Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
991
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.
No siguis cruel
i digue’m que sí,
i un àngel del cel
seràs tu per mi.
No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.
Tradicionari de Mallorca
