-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Artà
Assonant
137
IV
Et serviria sens paga,
lleial, sense cansar-mè;
una fadrina ha d’esser
humil …com una argelaga.
En Juan de l’Aigo
s’ha fet piloter
i ven ses pilotes
de dobler en dobler.
Com les ha acabades,
diu que no en té pus.
En Juan de l’Aigo
dins l’olla s’és fus.
Jo esperava, havia estona:
`vui, demà t’engegaré.
Si no tornes, estaré
més contenta que fellona.