Enamorada em trob jo;
quan véns, mai fris que te’n vaies;
estimat, tu ets qui em talles
totes les ales del cor.

Uns quants dies festejaren
aquells dos enamorats,
però després, de cansats,
a l’esglési’ se casaren.
Acabat es matrimoni,
ja s’acaba s’alegria:
viuen amb poca alegria
perque ja hi balla el dimoni.

Enmig d’es carrer estic,
i es qui passa s’arracona.
Maria, la bona nit
ja pots pensar qui te la dóna.