Sa lloca està mala i cova
i està malalta i no jeu:
es mal vei, buranya treu;
això és de com era jove.
En `ver de tornar ballar
a ca’n Peret de davant,
jo me n’he de dur un banc
perque no em facen llevar.
Ara et poràs avanar
d’es temps que has fadrinejat.
A ca teva haurà estat
com un hostal de Ciutat
que admeteu tothom qui hi va.