Una formiga i un gri
s’han fet escolans de Randa
i un ase de Vilafranca
les ensenya de llegir.
Com me vaig llogar a Son Brondo,
amb l’amo no vaig fer preu.
Na Blanca meva s’ajeu
i l’amo em diu: Llaura fondo!
Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.