Me’n vaig a coir murtons
a una grossa murtera,
i, si es majoral no hi era,
m’ompliria es butxacons.
Pertot m’hi som passejat
per Camerata i Valella,
i no n’he trobada cap
de finestra com sa teva.
En Jaume d’es saboner
la Sang preciosa treia
i s’exclamava i deia:
Enc que em fonga com a cera,
encara no amollaré.