De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.
Si dius que no vols tornar,
estimat, aquí és ca teva.
No em veuràs gelosa estar
d’una cosa que no és meva.
Dia vint de juriol
feis festa, perla garrida;
si Déu ho vol, Margalida,
tu seràs lo meu consol.