En Jaume d’es saboner
la Sang preciosa treia
i s’exclamava i deia:
Enc que em fonga com a cera,
encara no amollaré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desgràcies
Selva
Assonant
8
III
Jo tenc un xorrac dentat
i té es dentat d’acer;
sa meva veinada té
un estimat venturer
xalest com un Dijous Sant.
En es Barracar a sa punta
hi festegen dos senyors,
guapos i rossos tots dos.
Ja n’escamparan, de murta!
Jo galeig la meva veu,
i li faç fer lo que puc,
anc que per músic de Lluc
no m’han cercat, ja ho sabeu.