Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Enc que em dons ses entresenyes,
no em faràs enamorar.
Guarda’t de cabra que va
de bot de bot per ses penyes!
A Campos, com hi ha eixut,
se comanen a Sant Blai.
I noltros, en aquest tai,
encara no hem vengut.