A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Jo et vui bé, ramellet meu,
i no el te sé demostrar:
amb tu jo m’he de casar
si tu ho vols i ve de Déu.
Francina-Aina, Francina-Aina,
tu m’has fet es forat tort;
m’arribaràs a la mort,
i això no m’agrada gaire.