M’encoman a Sant Lluís,
un sant que em pot assistir.
Qui em mira amb ull ui a mi,
mal sa vista li sortís!

Quan vaig començar a seguir,
garrida, vostros amors,
m’haguessen dit los majors
que no gustaven de mi,
i no hauria de patir
aquest turment rigorós.
Ja és hora, clavell hermós,
que us apiadeu de mi!

¿Què he de fer de s'alegria
si no tenc devertiment?
¿Què he de fer de veure gent
si no veig el qui voldria?