Tu et pensaves, amb arboces,
tenir guanyat mon voler.
Roja no hauries d’esser,
que tu traidora no fosses!
Com te veig tan oprimit,
m’allargues sa malaltia.
Ja et veig, no et veig, vida mia.
Demés que t’enyor de dia,
llavò et somii en sa nit.
A damunt s’esquena hi tenc
un ca de bou que em mossega
i em fa rentar llana negra;
vuit dies ha que el mantenc.