En es Born fa bon estar;
sí que hi fa bona fresqueta!
Anem-hi, Catalineta,
en es pedrís de su-allà.
El día que yo nací nací muy desgraciada:
el primer hombre que vi ya quedé enamorada.
Tres años lo tuve muerto en una sala guardada.
Todos los viernes des año, la ropa le cambiaba,
le componía su sitio con flores y lirios blancos.
Un día, por mi desgracia, se descomponió un brazo.
-Si lo digo a mi padre, es padre para matarme;
si lo digo a mi madre no es mujer para guardarlo.
Mis hermanos son pequeños, de amores no entienden nada.-
Un día se paseaba del balcón a la ventana
y había un labrador en su campo, que labraba.
-Labrador, buen labrador, escuchadme una palabra.
-Ya la escucharé, señora, aunque sean tres y cuatro.
-¿Quieres enterrar un muerto y te será bien pagado?
-Ya lo enterraré, señora, aunque sea sin pagarlo.-
Al bajar por la escalera, ella mil besos le daba:
-Adiós, Luís de mi vida, adiós, Luís de mi alma;
si no fuera por la gente, Luís te acompañaba.
El Rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El Rei s’enamora d’una: -Na Catalina és sa guapa!
Sa mare, quan ho va sebre, la tanca dins una sala
i, per menjar, li donava tonyina i carn salada,
i, per beure, li donava aigo de la mar salada,
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana,
i va veure els seus germans qui amb botelles d’or jugaven.
-Oh, germà, lo bon germà, ¿voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, no la beberás maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada.-
Ela tornà enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
Va veure la seva mare qui amb guyeta d’or brodava.
-Mumare, la mia mare, si em pujàveu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu! ¿Voleu pujar un càntir d’aigo?
-No la beberás, maldita, (sic) no la beberás, maldada, (sic)
no haguesses volguda esser de tu padre enamorada!
Ella torna enfonyar es cap, llàgrimes de sang plorava.
Un Sant Cristo que hi havia i amb ell s’hi aconsolava.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
I va veure lo seu pare que amb un llibre d’or llegia.
-Oh, mon pare, el meu bon pare, si em pujàsseu un càntir d’aigo,
prest la glòria guanyaríeu, que la boca s’eixuga i la vida s’acaba!
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia!
El primer qui pujarà an es replà de s’escala.