Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m
Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.
Dalt es Puig de Galatzó
vaig deixar sa meva dona,
i allà estarà tota sola
si no hi va qualque pastor.