Vós sou prenda dolorada
que lo meu cor feis patir;
jo vos voldria tenir
per llençol i per coixí
un any de tira arreglada,
per prenda o per criada
fins a l’hora de morir;
i si deis que no és així,
mirau que em dau a sentir
sa pena més dolorada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Campanet
Abandó i desencís, Criats i criades, Declaració, Desamor i ruptura, Desig, Festeig, Llit i el seu parament, Matrimoni, Mort, Pas del temps i cicle de l'any, Tristor
7a7b7b7b7a7a7b7b7b7a
Consonant
10
1310
I
80
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Jo si cada quart pogués
veure’t, no estaria una hora.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.