Lluneta del pagès:
jo estic dins ca teva
i tu no em dius res!
De jocs
Artà
Assonant
Aquest joc només es pot jugar els vespres de lluna; quan aquesta pega a la carrera o als patis de les cases; formant espais clars; de lluna; i foscs; d’ombra; dels edificis o parets. El qui fa el joc és com si diguéssim propietari dels espais clars; de lluna; i té esment que els altres no entrin dins el seu territori. Aquests van furtivament a posar el peu dins el clar mentre canten la cançó. El qui fa el joc; els encalça; i; si n’agafa algun dins la lluna; li posa una penyora.
Com tu seràs carbonera,
xicuxic,
soleta dins un pinar,
xicuxic,
arribaràs a enyorar,
xicuxic,
ses mates de Son Burguera.
Toma la branca ariany,
xicuxic, lai-lai!
L’amo En Guiem de Son Catiu
és vengut, ¿no sabeu perque?
Madona, ¿sabeu què cerca?
Una fia que teniu!
-Pastoret, ¿d’on véns?
- De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya de veure el temps.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
-Fé volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia;
fé volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Fé volar ets aucells
tot lo dia, tot lo dia;
fé volar ets aucells
tot lo dia p’es portells.