Lluneta del pagès:
jo estic dins ca teva
i tu no em dius res!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
125
III
Aquest joc només es pot jugar els vespres de lluna; quan aquesta pega a la carrera o als patis de les cases; formant espais clars; de lluna; i foscs; d’ombra; dels edificis o parets. El qui fa el joc és com si diguéssim propietari dels espais clars; de lluna; i té esment que els altres no entrin dins el seu territori. Aquests van furtivament a posar el peu dins el clar mentre canten la cançó. El qui fa el joc; els encalça; i; si n’agafa algun dins la lluna; li posa una penyora.
Molts de confessos resolen
que es festejar és passatemps:
no hi ha més devertiments
que casar-se, si se volen.
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar.
I, per por de travelar,
pos es peus plans i sa punta.