Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llucmajor
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
546
Volum
III
Altres cançons relacionades
-Estimat, perseverau;
feis jugar es carabassot.
-Encara que sia al•lot,
dins sa bossa d’es cassot,
d’es pern del món duc sa clau.
S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Solada amb ses dues mans,
cada any fa una somada
i un odre que en venem,
s’altre roman per sa casa.
Tradicionari de Mallorca
