Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Porreres
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo tenc i no sé què tenc,
com un aplec en es cor.
Aina, ¿què deu esser això?
Ten de mi compatiment!
¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!
D’es budells d’es secretari,
llavò es d’es batle major,
duran a ca es teixidor
i en faran escandalari.
Tradicionari de Mallorca
