-Llorença, cara de pensa ¿qui t’ha duit sa vermeior? -Un jovenet de Pollença me n’ha duita, i a tu no.
Pollença
Artà
Aqueixes vives colors, estimada, que teniu, són que em fan viure catiu i enamorat de vós.
Garrida, davant ca vostra, un abre jo hi vui sembrar, i sa fruita que farà tant serà meva com vostra.
L’any qui ve barataran es fadrins amb pedaçots, i an es viudos amb al•lots a ningun preu los voldran.
