Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Bona amor, voltau, voltau,
voltareu una hora i mitja
i encontrareu una sitja;
en esser dedins, tancau.
Clavellina, clavellina,
¿me vols dar un clavellet?
Que ací hi ha un jovenet
que per tu plora i sospira.