Jo cant enmig d’es carrer,
garrida, davant ca vostra.
Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.
Ja sé que m’has avorrida,
m’has tirada a sa paret.
En tenc un de milloret
que amb paumes d’or m’ha acoïda.
Fava avui, fava demà;
¿com tanat fava, mestressa?
Fava clara, fava espessa:
ja m’he arribat a enfavar!