L’eterna Sabiduria
a tots mos va redimir;
en quant Déu, no pot patir,
i en quant homo, va morir
i triumfà amb alegria.
La seva Mare Maria,
qui tants de mèrits tenia,
del món també es despedí;
al qui li vol acudir,
remei del cel li envia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Déu
Poble
Algaida
Núm de glosa
161
Volum
III
Altres cançons relacionades
Damunt la pedra del vas
amb lletres d’or vaig escriure:
Jo som morta per amor,
i qui té amor no pot viure.
Jo estava dalt un ravell,
una cama a cada banda,
i una jove de Randa
vengué a prendre’m es capell.
Si jo veig un conrador
que pas per davant sa casa,
tauré sa cadena a s’ase
a posta per fermar-ló.
Tradicionari de Mallorca
