L’any qui ve, a qualsevol preu
vui tornar a Can Digadarra;
s’entén si no som casada
amb N’Andreu de Ca’s Correu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Can Digadarra
Algaida
512
III
La mort és d’un natural,
passa per davall sa roba:
ell no deixa ric ni pobre;
sempre fa es rostoi igual.
-Bona nit, ma enamorada!
Vaig a colgar, que tenc son.
Aquell estelet se pon,
que em dóna l’hora indicada.
Jo servesc un capellà
per veure si em farà hereu.
Amb so capell en sa mà:
-Senyor onclo, ¿què voleu?