Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Amor, Camp i conreus, Confrontació, Desamor i ruptura, Dia i nit, Festeig, Pas del temps i cicle de l'any, Sol
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2186
Volum
I
Núm de pàgina
132
Altres cançons relacionades
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Quina setmana tan llarga!
Sis dies ja n’hem passats;
per mi, sis anys són estats,
bona amor, i vós ne sou causa.
Tradicionari de Mallorca
