L’amo, no hi ha més braons,
ses metles queden penjades,
perque avui ja n’he tomades
cinquanta sacs ben redons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir ametles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
288
Volum
II
Altres cançons relacionades
Com rall amb ella, me diu:
-Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt a un riu.
Com me duran nova certa
que s’és casada s’amor,
mos hem de menjar un moltó
rostit, a sa Font Coberta.
Moltes entenent me’n daves;
no me’n pories més dar.
¿Tu que no saps que un favar,
com més alt, té manco faves?
Tradicionari de Mallorca
