Com me duran nova certa
que s’és casada s’amor,
mos hem de menjar un moltó
rostit, a sa Font Coberta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Bestiar oví, Festeig, Gelosia, Matrimoni, Passió i enamorament, Plats de carn, Ràbia, Relacions socials, Tristor
Mètrica
7a7b8b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4168
Volum
I
Núm de pàgina
244
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Quan vaig esser en es pinar,
que sa pena m'augmentava,
vaig dir: Verge Immaculada,
arrere hauré de tornar.
Tradicionari de Mallorca
