Altres cançons relacionades
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
el cel com me moriria,
el cel com me moriré.
No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.
Ja s’acosta sa corema;
demà és es dijous jarder;
qualsevol qui xuia té,
és hora de dar-li empena.
Tradicionari de Mallorca
