Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per fer ombra a s’estimada
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Calor i fred, Cel, Desig, Déu, Niguls, Passió i enamorament, Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1289
Volum
I
Núm de pàgina
79
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Roseta, da’m alegria
he campat, i Déu sap com.
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Fullana
Tradicionari de Mallorca
