Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.
Es carrer d’es Llevant era
qui em donava un poc de pler,
i ara, per no passar-nè,
faç una hora de voltera.
El Rector de guardiola
venia de passejar.
Li varen robar sa bossa
i llavò sa mula bona.
I li varen fer jurar
que no ho havia de contar
a cap homo ni a cap dona.
“Per això, us ho dic a Vós,
a Vós, Déu omnipotent,
que no sou homo ni dona:
que varen esser aquells dos
qui estan a davall sa trona”.