Un marineret és vengut
carregat de peix menut.
N’hi ha un, n’hi ha dos,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit,
n’hi ha nou, n’hi ha deu.
La reguina de la Seu
que en fa vuit o nou o deu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Algaida
202
III
Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia
Pipeta, treu foc
i en fumarem una.
S’al•lota en té una
i no vol que la hi toc.
Si tot cristià sabia
a on ha de sopegar,
un poc abans d’arribar
es peu amunt alçaria.