Altres cançons relacionades
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
El qui no sembra, no cui,
ni escampa sa llavor.
I jo, da sa teva amor,
no en tenc, ni en desig, ni en vui.
Jo voldria que demà
fos sa fira de Sineu:
a ningú sabria greu
que fóssem en es segar.
Tradicionari de Mallorca
