La maina Déu va enviar
a un melicotoner:
tres petitons n’hi dugué,
i llavò, a’s cap darrer,
tres més grossos ne tengué,
que tothom se n’admirà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Poble
Sencelles
Núm de glosa
474
Volum
III
Altres cançons relacionades
És verd i no és juevert;
és groc i no és aubercoc;
fa ones i no és la mar.
El sembrat, o un camp de blat.
Adiós vos diu la vista,
ja que el cor no pot parlar.
Déu ja pot remediar
la causa per què estic trista.
Quan m’embarcaré, diré:
-Adiós, port de Mallorca!
Per ventura sereu morta,
mu mare, quan tornaré.
Tradicionari de Mallorca
