-Acosta’t, no tengues por;
escolta’m i sentiràs,
si vols, sa lletra aprendràs,
que aquí tens un mestre bo.
-És això que me consola:
ara trob lo que he volgut;
vénc a vós que sou lletrut,
perque em mostreu de fer escola.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mestres d'escola
Poble
Sencelles
Núm de glosa
383
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan m’embarcaré, diré:
-Adiós, port de Mallorca!
Per ventura sereu morta,
mu mare, quan tornaré.
Casi estava de llogar
una casa dins Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Ma germana Costumbrella,
cop d’aspi, mànec de destral,
lo que m’heu encomenat
s’aigo li haurà fet mal.
Li havia comanat que pastàs, i hi posà massa aigua.
Tradicionari de Mallorca
