-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reguardada
per com me voldré casar.
-Si dius que em tens reguardada
per com te voldràs casar,
si vols confits, te’n puic dar
d’es titlet d’anit passada.
-¿Això és ver que, anit passada,
tragueren es teu titlet?
Pot ser ver, però no ho crec,
la m’hagués pegada encara.
¿A Son Cotoner, estimada,
vos heu llogada a coir?
A l’amo encara he de dir
que us esborr, si us ha assentada.
Diuen que la voravia
que té un bec tan maleït.
Ja ho sé jo, que tenc un dit
amb tan mala sort ferit
que em turmenta nit i dia.