La falguera n’és un abre
amb molta propiedat,
i en una dematinada
ha florit i ha granat.
Ha florit i ha granat
i ha escampada la llavor.
Amor, triau-la garrida;
amor, triau-la millor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Falguera
Artà
1434
II
Com fou davant can Xeret,
es porc va pegar grunyit:
-Adiós, Toni Garrit;
comana’m molt En Matxet!-
A davant ca N’Amadora,
es ruc se va renegar;
no s’aturava de dar
mossegades a sa coa.
I en es quatre cantons
de ca l’amo En Biel Bou,
hi havia tant de renou
que ell no en en va voler passar.
-Tu, ¿que ets En Toni Garrit,
aquell tan republicà?
Faràs beseta a ballar;
tu no ets d’e s nostro partit!-
L’amo diu an es ruquet:
-¿Que no t’han donat menjar
ni t’han menat a abeurar?
-Ell no m’han donat menjar,
ni dit si tenia set.-
Es dimecres vaig sentir
un renou davant cameva:
va esser sa meva porcella
que deia: -Vui tornar aquí!
Jesús amat, Sant Antoni!
quines banyes té aquest bou!
Ses dones d’es carrer Nou
són més lletges que el dimoni.
Voldria tornar cotorra
quatre mesos en s’estiu.
¿Sabeu on faria es niu?
A dins es lloc de sa Torre.