Com veig que me n’he d’anar,
i no us he de veure pus,
careta de Bon Jesús,
jo de prop vos vull mirar.
Cada paraula a mi em danya
cor i fetge i voluntat;
es bé que jo t’he posat
està més fort i arrelat
que es càrritx a sa muntanya.
Com passaràs p’es Racó,
cui un brotet d’olivera,
i tu, Maria Riera,
dóna’l a sa seva amor.