Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
En Pere va endevinar
lo que hi havia dins s’olla.
Mirau quin tros de virolla!
Llavò hi va aficar sa mà.
Jo som la clau principal
de la porta de la casa.
Ja veuràs si faré vasa
quan obriran es portal!